Cineasta és la primera revista electrònica sobre el cinema de l’Europa central i oriental que apareix a Espanya; es tracta d’un espai de reflexió, assaig, investigació històrica i diàleg obert respecte de les cinematografies dels 22 països les cultures dels quals representa la Casa de l’Est.

La nostra revista també té en compte les pel•lícules que, amb independència del lloc on hagin estat produïdes, remetin a temes o elaborin motius relacionats amb un o més d’un dels països de l’Europa central i oriental. Alhora, abordem el cinema dels directors d’una projecció internacional que van néixer i/o van rodar una part de la seva obra dins l’àmbit cultural representat aquí.

En aquest primer número de Cineasta presentem tres seccions principals: Entrevistes, Assaig i Mirall, i també un bloc dedicat a les notícies d’actualitat.

Hem conversat amb autors contemporanis procedents de diverses àrees d’Europa i amb poètiques personals diferents. Els films eclèctics i paròdics de Milutin Petrović neixen en plena transició política i en la postguerra de Sèrbia i Montenegro. Fred Keleman treballa en la tradició del cinema modern europeu i la seva obra no es limita a un únic centre geogràfic: és alemany, però ha rodat també a Portugal, Polònia, Hongria i Letònia. Presentem també un veterà documentalista estonià: Mark Soosaar.

La secció Assaig es conforma com una panoràmica molt diversa. S’hi analitzen els films d’autors que gaudeixen de prestigi internacional. És el cas, per exemple, del text Gato negro, gato blanco: otra gran parábola del maestro Emir Kusturica, de José María Caparrós Lera, o bé Un autoretrat i una advertència documental, de Mercè Ibarz, que s’endinsa en I’m so-so…, un atípic documental sobre el cèlebre realitzador polonès Krzysztof Kieślowski. Roman Polanski: antes y después del exilio, de Carlos Giménez Soria, analitza la part polonesa de l’obra de Polanski, un autor que després seguiria una llarga trajectòria internacional, mentre que Un grito lanzado al mundo, de Daniel Seguer, se centra en la Nova Onada (Nova Vlna) en el cinema txec de la dècada de 1960 des d’una perspectiva històrica. Aquesta secció inclou també unes interessants reflexions d’Eckard Stein sobre Calendar, d’Atom Egoyan –film en la producció del qual participà–, que tracta de la immigració i la identitat dels armenis.

Parlar sobre les cinematografies de l’Europa central i oriental és també investigar la seva història i l’impacte de la seva recepció, una qüestió interessant si es tenen en compte les polaritzacions polítiques europees abans i durant l’època de la guerra freda. En la secció Mirall, Natalia Kharitonova analitza la recepció del cinema procedent de la Unió Soviètica per part de la premsa catalana durant la dècada de 1930, i Joaquim Romaguera i Ramió inicia una investigació sobre la difusió, a través dels Cineclubs de l’Espanya franquista, de les pel•lícules que es realitzaven en els països que aleshores es trobaven a l’altra banda de l’anomenat ‘teló d’acer’.

Esperem i desitgem que aquest primer número de Cineasta aporti nous coneixements al públic –català, espanyol i europeu– que s’estima el cinema de l’Europa central i oriental i s’hi interessa. La Redacció de la revista agrairà els comentaris i els suggeriments dels lectors.


SAŠA MARKUŠ
Directora