Per Joaquim Romaguera i Ramió

La presència de films dels països de l’est d’Europa, de nord a sud, en les pantalles espanyoles des del inicis del cinematògraf és un tema que per abordar-lo amb fonament i seriosament requeria una recerca veritablement titànica, colossal.

Aquesta feinada em consta que no s’ha fet. Mentre no es posin les bases i les condicions materials que permetin certificar en cada dècada quins llargmetratges comercials s’han estrenat a Espanya d’aquest vas territori europeu, resulta del tot impossible parlar:

1. de la recepció per part del públic en cada moment
2. de quins títols aconseguiren una més àmplia requesta
3. quins directors foren els que més es veieren
4. quines cinematografies eren les més presents
5. per quins mecanismes els títols entraren a l’Estat espanyol
6. quines distribuïdores s’ocuparen de portar-los, etc.

Totes aquestes qüestions i problemes, entre més que podríem plantejar, tots ells certament importants si es vol parlar amb propietat, ara per ara no estem en condicions de tractar-los amb rigor, entre altres raons perquè estem parlant de més de cents anys de comercialització. Nosaltres creiem que la feina es pot començar a fer si buidem la premsa i les revistes de cada dècada; amb això aconseguiríem establir una fiable, gairebé completa filmografia de l’exhibit, sense esmentar ara en el camp del curtmetratge (comercial, institucional, educatiu, etc.). Altres aspectes requeririen una altra recerca i diferents lectures i contactes, però en definitiva és un treball possible, abastable, per bé que llarg i feixuc.

Amb tot, hi ha un període que nosaltres considerem la mar d’interessant i important, en què gràcies a unes circumstàncies especials es pogueren veure una bona quantitat, una estimable mostra de films de l’est europeu veritablement notable. Ens referim, molt en concret, a cinema en versió original subtitulat en castellà que els anys seixanta i setanta es distribuí gràcies primer a la xarxa de cineclubs i més endavant a través de les sales qualificades d’art i assaig o especials. Eren dos circuits minoritaris, és clar, però gràcies als quals s’estrenaren força títols de gran categoria, selectes, de primeres figures de la cinematografia no només d’Europa, també mundial.

En un cas i en l’altra això va ser possible al principi amb caràcter excepcional i restringit, com ho era llavors la V.O. subtitulada, i sempre comptant amb el vist-i-plau del Ministeri d’Informació i Turisme. Veiem-ho simplificadament.

En el camp dels cineclubs, l’ordre d’11 de març de 1957 estableix una classificació especial de films destinats a aqueix circuit, tot i que preceptivament havien de ser aprovats pels organismes censors normals, que eren molt més o una mica més tolerants pel fet que els títols anaven destinants a un circuit limitat, d’alguna manera controlat i per a un públic previsiblement instruït, també format cinematogràficament. L’ordre posterior de 4 de juliol de 1963 regula el funcionament dels cineclubs i de

la pròpia Federació Nacional de Cineclubs. Una mica abans, però, el maig, el director general de Cinematografia, José María García Escudero, havia establert un acord segons el qual la FNC podia importar films temporalment per als seus afiliats, aspecte que queda fixat en l’ordre de 20 de novembre de 1963 del Ministeri d’Hisenda, que concreta les normes que han de regir aqueixes importancions, sempre amb exempció d’arancels duaners i sense càrregues fiscals; també es fixa un cupo de 21 films a l’any, un màxim que es podia ampliar si rebia el vist-i-plau de la Direcció General de Cinematografia. Això va permetre ben aviat que la FNC, membre de ple dret de la Federació Internacional, es posés en contacte amb altres federacions –principalment europees- i també amb importadores per tal d’aconseguir títols d’interès fílmic i alhora adients al públic exigent dels cineclubs i els cinefòrums. Aquestes novetats constituïren un enorme alicient per als associats, que a voltes es disputaven en una mateixa ciutat l’estrena dels títols, al temps que feien atractiu donar-se d’alta de la FNC, car no només disposava d’un bon assortit de material en diversos formats, sinó perquè cada any importava nous títols en V.O. subtitulada o, també important, perquè vehiculava cicles, lots o ofertes provinents dels instituts estrangers o d’ambaixades en règim temporal o de dipòsit a llarg termini, també de la Filmoteca Espanyola o d’algun festival.

El cas és que ja el mateix 1964 la Junta Directiva de la FNC preparà una primera relació de films a importar, els quals contractà i arribaren a l’oficina, entre els quals figuraven dos de polonesos: Lady Macbeth en Siberia i Pociag, tren de noche. El 1965 les importancions continuaren, no sense alguns problemes administratius, amb més obres de Polònia, però també d’Hongria, de Txecoslovàquia, de Iugoslàvia, etc.; a mesura que el catàleg augmentava, es feia possible oferir cicles temàtics, per països o per directors, o bé eren els propis cineclubs els que els formulaven.

La llista que oferim a continuació és una mostra la mar de representativa del material que estrenà la xarxa de cineclubs aproximadament des dels anys cinquanta fins a final dels setanta. (És possible que alguns títols s’hagin donat a conèixer –abans o després- a través de les sales d’art i assaig o especials o bé dins l’àmbit infantil doblat al català.)

• Abel, tu hermano (Abel, twój brat) de JANUSZ NASFETER (Polònia 1968)
• El acusado (Obzalovaný) de JÁN KADÁR i ELMAR KLOS (Txecoslovàquia 1964)
• Adopción (Örökbefogadás) de MÁRTA MÉSZÁROS (Hongria 1975)
• Agnus Dei (Égi bárány) de MIKLÓS JANCSÓ (Hongria 1970)
• Ah! ça ira (Fényes szelek) de MIKLÓS JANCSÓ (Hongria 1968)
• Los amores de una rubia (Lásky jedné plavovlásky) de MILOS FORMAN (Txecoslovàquia 1965)
• Andrei Rublev (Andrei Rubliov) d’ANDREI ARSENIEVITCH TARKOVSKI (URSS 1966-1969)
• El año checo (Spalícek) de JIRÍ TRNKA (Txecoslovàquia 1947)
• Los años felices de mi padre (Apám néhány boldog éve) de SÁNDOR SIMÓ (Hongria 1977)
• Asesinato a la checa (Vrazda po nasem) de JIRÍ WEISS (Txecoslovàquia 1966)
• Un asunto del corazón o La tragedia de un empleado de Teléfonos (Ljubavni Slučaj, ili Tragedija službenice PTT) de DUŠAN MAKAVEJEV (Iugoslàvia 1966-1967)
• Las aventuras de Janot / Janot i Elisenda (Pohádka o Honzíkovi a Marence) de KAREL ZEMAN (Polónia 1980)
• El barón fantástico (Baron Prásil) de KAREL ZEMAN (Txecoslovàquia 1961)
• Blancanieves (O snehurce) de VERA SIMKOVÁ-PLÍVOVÁ (Txecoslovàquia 1972)
• El bravo soldado Svejt (Z Hatvanu do Halice) de JIRÍ TRNKA (Txecoslovàquia 1954)
• Brontosauro / Brontosaure (Brontosaurus) de VERA SIMKOVÁ-PLÍVOVÁ (Txecoslovàquia 1979)
• La buja traviesa (Dívka na kosteti) de VÁCLAV VORLÍCEK (Txecoslovàquia 1971)
• La caída de las hojas (Guiorgobistve / Listopad) d’OTAR IOSELIANI (URSS 1967)
• Caza de moscas (Polowanie na muchy) d’ANDRZEJ WAJDA (Polònia 1969)
• La cenicienta y el príncipe / La ventafocs (Tri orísky pro Popelku) de VÁCLAV VORLÍCEK (Txecoslovàquia 1973)
• Chili Chala el Mago (A varázsló) de GYÖRGY PALÁSTHY (Hongria 1969)
• El circo de Hurnwerk (Cirkus Hurvínek) de JIRÍ TRNKA (Txecoslovàquia 1955)
• La ciudad de los gatos / La ciutat dels gats (Macskafogó) de BÉLA TERNOVSZKY (Hongria 1986)
• Como en casa (Olyan, mint otthon) de MÁRTA MÉSZÁROS (Hongria 1978)
• Copérnico (Kopernik) d’EWA i CZESLAW PETELSKI (Polònia, coproducció 1972)
• El coraje cotidiano (Kazdý den odvahu) d’EVALD SCHORM (Txecoslovàquia 1964)
• Los desesperados / Els desesperats (Szegénylegények) de MIKLÓS JANCSÓ (Hongria 1965)
• Diamantes en la noche (Démanty v novi) de JAN NEMEC (Txecoslovàquia 1964)  
• Días fríos (Hideg napok) d’ANDRÁS KOVÁCS (Hongria 1966)
• (Los) Diez mil soles (Tízezer nap) de FERENC KÓSA (Hongria 1966)
• Director de orquesta (Dyrygent) d’ANDRZEJ WAJDA (Polònia 1979)
• Dos vidas (O necem jiném) de VERA CHYTILOVÁ (Txecoslovàquia 1963)
• Encuentro en el Atlántico (Soptkanie na Atlantyku) de JERZY KAWALEROWICZ (Polònia 1980)
• Entre sábado y domingo (Ze soboty na nedeli) de GUSTAV MACHATÝ (Txecoslovàquia 1931)
• En verano es sencillo (Nyáron egyszerü) de PÉTER BACSÓ (Hongria 1963)
• Eva quiere dormir (Ewa chce spac) de TADEUSZ CHMIELEWSKY (Polònia 1957)
• El fantasma de l’avió / El fantasma del avión (Poplach u oblacích) de JINDRICH POLÁK (Txecoslovàquia 1978)
• Faraón / Faraó (Faraon) de JERZY KAWALEROWICZ (Polònia 1964-1965)
• El fascismo ordinario (Obyknovenny fashizm) de MIKHAIL ILITCH ROMM (URSS 1965)
• Final de estación (Utószezon) de ZOLTÁN FÁBRI (Hongria 1966)
• Fotografía (Fotográfia) de PÁL ZOLNAY (Hongria 1972)
• La frase inacabada (141 perc a befejezetlen mondatból) de ZOLTÁN FÁBRI (Hongria 1974)
• Los gitanos van al cielo (Tabor ollhodit v nebo) de EMIL LOTIANU (URSS 1976)
• Los halcones (Magasiskola) d’ISTVÁN GAÁL (Hongria 1970)
• Hamlet (Gamlet) de GRIGORY MIKHAILOVITCH KOZINTSEV (URSS 1963-1964)
• Heroica – Sinfonía en dos partes (Eroica Symfonia bohaterska w dwoch czesciach) d’ANDRZEJ MUNK (Polònia 1957)
• El hombre de hierro (Czlowiez z zelaza) d’ANDRZEJ WAJDA (Polònia 1981)
• El hombre no es un pájaro (Čovek nije tica) de DUŠAN MAKAVEJEV (Iugoslàvia 1965)
• Hombres salvajes (Talpuk alatt fütyül a szél) de GYÖRGY SZOMJÁS (Hongria 1976)
• Horizonte (Horizont) de PÁL GÁBOR (Hongria 1971)
• Horror (Iszony) de GYÖRGY HINTSCH (Hongria 1965)
• Iluminación íntima (Intimni osvetlení) de IVAN PASSER (Txecoslovàquia 1965)
• El incinerador de cadáveres (Spalovac mrtvol) de JURAJ HERZ (Txecoslovàquia 1968)
• La infancia de Iván (Ivanovo detstvo) d’ANDREI ARSENIEVITCH TARKOVSKI (URSS 1961-1962)
• Un invento diabólico / Un invent diabòlic (Vynález zházy) de KAREL ZEMAN (Txecoslovàquia 1958)
• Kata y el cocodrilo (Kata a krokodýl) de VERA SIMKOVÁ-PLÍVOVÁ (Txecoslovàquia 1965)
• Lady Macbeth en Siberia (Sibirska ledi Magbet) d’ANDRZEJ WAJDA (Polònia 1961)
• El lobo solitario / El llop solitari (Vuk samotnjak) de OBRAD GLUŠČEVIĆ (Iugoslàvia 1972)
• Madre Juana de los ángeles (Matka Joanna od aniolów) de JERZY KAWALEROWICZ (Polònia 1961)
• Los mártires del amor (Mucedníci lásky) de JAN NEMEC (Txecoslovàquia 1967)
• Matad a la oveja negra (Zabijcie czarna owce) de JERZY PASSENDORFER (Polònia 1971)
• Mi camino (Así vine) (Így jöttem) de MIKLÓS JANCSÓ (Hongria 1964)
• Moscú no cree en las lágrimas (Moska slëzam ne verit) de VLADIMIR MENSHOV (URSS 1979)
• (Una) Noche de locura (Egy örült éjszaka) de FÉRENC KARDOS (Hongria 1969)
• Una noche muy moral (Egy erkölcsös éjszaka) de KÁROLY MAKK (Hongria 1977)
• Otra vez saltó sobre los charcos (Uz zase skácu pres kaluze) de KAREL KACHYNA (Txecoslovàquia 1970)
• Paisaje muerto (Holt vidék) de ITSVÁN GAÁL (Hongria 1971)
• (La) Piedra lanzada  (Feldobott kö) de SÁNDOR SARÁ (Hongria 1968)
• Pociag, tren de noche/nocturno (Pociag) de JERZY KAWALEROWICZ (Polònia 1959)
• La posesión (Possession) d’ANDRZEJ ZULAWSKI (Polònia, coproducció 1981)
• El primer maestro (Pervyj uchitel) d’ANDREI MIKHALKOV-KONTCHALOVSKY (URSS 1965)
• El príncipe Bajaja (Bajaja) de JIRÍ TRNKA (Txecoslovàquia 1950)
• El príncipe y la estrella / El príncep i l’estrella (Princ a Vecernice) de VÁCLAV VORLÍCEK (Txecoslovàquia 1979)
• El príncipe impostor (Labakan) de VÁCLAV KRSKA (Txecoslovàquia 1956)
• El príncipe valiente (Princ Bajaja) d’ANTONÍN KACHLÍK (Txecoslovàquia 1971)
• Pseudónimo Lukacs de MANOS ZARAKIAS (Hongria – URSS 1978)
• ¡Que viva la República! (At zije Republika) de KAREL KACHYNA (Txecoslovàquia 1965)
• ¡Qué vivan los fantasmas! (At zijí duchové!) d’OLDRICH LIPSKÝ (Txecoslovàquia 1977)
• El quinto sello (Az ötödik pecsét) de ZOLTÁN FÁBRI (Hongria 1976)
• El regreso del hijo pródigo (Navrat ztraceheno syna) d’EVALD SCHORM (Txecoslovàquia 1967)
• Los reincidentes / Els reincidents (A kedves szomszéd) de ZSOLT KÉZDI-KOVÁCS (Hongria 1979)
• La reineta dorada (Zlatá reneta) de OTAKAR VÁVRA (Txecoslovàquia 1965)
• El ruiseñor del emperador (Císarun slavík) de JIRÍ TRNKA (Txecoslovàquia 1948)
• Salmo rojo (Még kér a nep) de MIKLÓS JANCSÓ (Hongria 1971)
• Señas particulares: ninguna (Rysopis) de JERZY SKOLIMOWSKI (Polònia 1964)
• Sí (Igen) de GYÖRGY RÉVÉSZ (Hongria 1963)
• Silencio y clamor (Csend és kiáltás) de MIKLÓS JANCSÓ (Hongria 1968)
• Sobre la fiesta y los invitados (O slavnosti a hostech) de JAN NEMEC (Txecoslovàquia 1966)
• Sonata èr a una noia pigada (Sonáta pro zrzku) de VÍT OLMER (Txecoslovàquia 1980)
• Suerte en abundancia (Zezowate szczescie) d’ANDRZEJ MUNK (Polònia 1959)
• Sweet Movie (Sweet Movie) de DUŠAN MAKAVEJEV (Iugoslàvia, coproducció 1974)
• Una taca de tinta en el llibre de contes d’OTA KOVAL (Txecoslovàquia 1981)  
• La tierra de la gran promesa (Ziemia obiecana) d’ANDRZEJ WAJDA (Polònia 1974)
• Tijeretazos (Postriziny) de JIRÍ MENZEL (Txecoslovàquia 1980)
• Un tiro en la nuca (Fejlövés) de PÉTER BACSÓ (Hongria 1968)
• Tres noches de un amor (Egy skerelem három éjszakája) de GYÖRGY RÉVÉSZ (Hongria 1967)
• El valle de las abejas (Údolí vcel) de FRANTISEK VLÁCIL (Txecoslovàquia 1967)
• Veinte horas (Húsz óra) de ZOLTÁN FÁBRI (Hongria 1964)
• Verano en la montaña (Nyár a hegyen) de PÉTER BACSÓ (Hongria 1967)
• Los verdes años (Zöldár) de ITSVÁN GAÁL (Hongria 1965)
• Los visitantes de la galaxia (Gosti iz galaksije) de DUŠAN VUKOTIĆ (Iugoslàvia 1981)
• La vuelta del hijo pródigo (Návrat ztraceného syna) d’EVALD SCHORM (Txecoslovàquia 1966)
• Walkover – El fácil triunfo (Walkover) de JERZY SKOLIMOWSKI (Polònia 1965)
• W.R. Los misterios del organismo (W.R.: Misterije organizma) de DUŠAN MAKAVEJEV (Iugoslàvia 1971)
• ... y el quinto es el miedo (... a pátý jezdec je strach) de ZBYNEK BRYNYCH (Txecoslovàquia 1964)

En el camp del cine comercial, l’ordre ministerial de 21 de gener de 1967 estableix la creació de cines d’art i assaig per a ciutats de més de 50.000 persones i per a zones d’interès turístic (suposada presència massiva d’estrangers, possibles consumidors). Aquest circuit havia d’estrenar films en V.O. subtitulada o bé cine espanyol declarat d’interès especial. Els títols es beneficiaven de la lliure importació i l’exempció de cànons, així com d’un criteri censor més flexible.

La primera sessió es celebrà al Cine Publi de Barcelona el 7 d’abril de 1967, estrenant-se Somnis (Kvinnodröm) d’Ingmar Bergman (Suècia 1955), per bé que encara en versió doblada. Tot seguit ja s’hi estrenà Repulsión (Repulsion) de Roman Polanski (Polònia, coproducció, 1964).

Els primers beneficiaris d’aquesta xarxa foren, és clar, Barcelona i Madrid, capitals que aviat veieren que l’art i assaig passava a dir-se sala especial, més genèric, si bé amb el mateix criteri de programació: qualitat fílmica òbvia i films no censurats (si no passaven Censura no podien ser retallats: es retornaven).

La relació que oferim tot seguit són els films de l’est europeu que s’estrenaren de 1967 a 1972:

• El abedul (Breza) d’ANTE BABAJA (Iugoslàvia 1966)
• Alejandro Nevsky (Aleksandr Nevsky) de SERGUEI MIKHAILOVITCH EISENSTEIN (URSS 1938)
• El amor se cosecha en verano (Starci na chmelu) de LADISLAV RYCHMAN (Txecoslovàquia 1964)
• Bajo el signo de Virgo (Zodia fecioarei) de MANOLE MARCUS (Romania 1966)
• El barón fantástico (Baron prásil) de KAREL ZEMAN (Txecoslovàquia 1961)
• La barrera (Bariera) de JERZY SKOLIMOWSKI (Polònia 1966)
• Beatriz (Beata) d’ANNA SOKOLOWSKA (Polònia 1965)
• Cómo corren los árboles (Hogy szaladnak a fák) de PÁL ZOLNAY (Hongria 1966)
• El cuchillo en el agua (Noz w wodzie) de ROMAN POLANSKI (Polònia 1962)
• La dama del perrito (Dama s sobackoj) de IOSSIF HEIFITZ (URSS 1959)
• El derecho a la vida (Der Arzt stellt fest...) d’ALEKSANDER FORD (Polònia, coproducció 1966)
• Un día, un gato (La historia que nunca ocurrió) (Az prijde kocour) de VOJTECH JASNÝ (Txecoslovàquia 1963)
• Encontré zíngaros felices (Skupljači perja) d’ALEKSANDAR PETROVIĆ (Iugoslàvia 1967)
• Las estrellas (Sterne / Zvezdi) de KONRAD WOLF (Alemanya – Bulgària 1959)
• La estructura del cristal (Struktura krysztalu) de KRZYSZTOF ZANUSSI (Polònia 1969)
• Han robado una bomba (S-A furat o bomba) de ION POPESCU-GOPO (Romania 1961)
• Iván el Terrible (Ivan Grozny) de SERGUEI MIKHAILOVITCH EISENSTEIN (URSS 1943-1944)
• Los ladrones de la Luna (O dwóch takich co ukradii k siecyc) de JAN BATORY (Polònia 1965)
• Lilika (Lilika) de BRANKO PLEŠA (Iugoslàvia 1970)
• La llamada del lago (Zywot mateusza) de WITOLD LESZCZYNSKI (Polònia 1967)
• El manuscrito encontrado en Zaragoza (Rekopis znaleziony w Saragossie) de WOJCIECH JERZY HAS (Polònia 1964)
• Las margaritas (Sedmikrásky) de VERA CHYTILOVÁ (Txecoslovàquia 1966)
• Padre (Apa) de ISTVÁN SZABÓ (Hongria 1966)
• La partida (Le Départ) de JERZY SKOLIMOWSKI (Polònia, coproducció 1967)
• Rondó (Rondo) de ZVONIMIR BERKOVIĆ (Iugoslàvia 1966)
• El sueño de una noche de verano (Sen noci svatojanské) de JIRÍ TRNKA (Txecoslovàquia 1958)
• El teatro del señor y la señora Kabal (Le Théâtre de M. et Mme. Kabal) de WALERIAN BOROWCZYK (Polònia, coproducció 1962-1967)
• Trenes rigurosamente vigilados (Ostre sledované vlaky) de JIRÍ MENZEL (Txecoslovàquia 1966)
• Viaje alrededor de mi cráneo (Utazás a koponyám körül) de GYÖRGY RÉVÉSZ (Txecoslovàquia 1970)
• Yovita (Jowita) de JANUSZ MORGENSTERN (Polònia 1967)

A la llum del què subministren ambdues relacions resulten dues classificacions: els països més visitats, els directors més vistos.

La segona, és clar, és conseqüència de la primera. I ja hem dit que no estem en condicions encara de conèixer els mecanismes d’importació, la intervenció directe dels propis estats en la tria dels films, la participació d’intermediaris o d’oficines específiques, etc. De tota manera, el prestigi de que gaudien els països de l’est en la producció d’un cine per als menors d’edat i els joves explica que Trnka o Zeman figuren destacadament; també la consecució de guardons en festivals facilitava que les obres circuléssin amb més fluidesa. També hauríem de saber les condicions econòmiques i contractuals que s’establien, i igualment l’existència segurament d’unes polítiques d’obertura de l’est cap a l’oest absolutamente necessàries i obligades després de massa anys d’un “teló d’acer” endogàmic i del tot perjudicial.